Galeria Fernando Pinós

Cartografía (És). Miquel Paton

Del 5 al 28 de maig

Consell de Cent, 325 · 08007 Barcelona
Veure mapa
Tel. +34 934 677 203
fpinos@fpinos.com
www.fpinos.com

De dilluns a dissabte,
de 10h a 14h i de 16h a 20h

#EL PAPER DE L'ART 2016

  • Cada nova exposició de Miquel Paton se’ns imposa com ho faria una partitura. Entreu a la sala, galeria o museu que l’acull, i de sobte us sentiu arrabassats per una música silenciosa: la dels seus quadres que s’adrecen tant a la nostra vista com a una mena d’oïda interior. Cada obra és un pentagrama cromàtic que l’artista fa ressonar en nosaltres a través d’un subtilíssim entramat de melodies i harmonies. Les unes horitzontals, les altres verticals, i unes i altres conformant una sola partitura, muda i eloqüent.
  • Àlex Susanna
  • Escriptor i crític d’art
  • De colors impertorbables i cromatismes càlids que acullen un entorn proper, a la planúria, més enllà de l’horitzó. De connotacions complexes i no primitives, l’obra de Miquel Paton emociona i et pregunta cap on porten els camins del Delta de l’Ebre, amb pinzellada contundent i geometries de quadrilàters? On sóc ara, quan fineix aquest camí que s’identifica amb elements que oronegen, de components constructius, de peces que conformen la suma de forces d’una sociologia visual?
  • Núria Gil i Duran
  • Doctora en Història de l’Art i professora
  • Quan contemplem un quadre de Miquel la vida no es mostra tal com és: existeix un esforç de depuració, d’abstracció d’allò que hauria de ser essencial sobre allò anecdòtic. L’home aparentment no hi apareix, però es fa present entre els solcs de color i al recer de les petites construccions. Allí hi són moltes històries però cap d’elles és la història definitiva. Sempre queda una distància per recórrer que cada dia el pintor intenta
  • salvar.
  • Ramon Rosales
  • Catedràtic de Filosofia i professor
  • Podria ser una cartografia dels somnis. Però de quins. I de qui. La pintura de Miquel Paton podria ser la visió d’un vol panoràmic sobre els camps quadriculats i d’inesperat cromatisme del delta de l’Ebre, la inabastable planícia només apostrofada per les casetes de camp d’aspecte triangular, ah, la geometria essencial. O més aviat, el producte d’una reflexió sostinguda, solitària, fèrtil, que té a veure amb la intencionalitat de la pintura,
  • amb el significat de les formes, i amb allò que ens constitueix.
  • Emili Rosales
  • Escriptor i editor

XARXES SOCIALS